Diversitat funcional i mercat de treball

Les persones discapacitades o utilitzant la terminologia més ajustada, les persones amb diferents capacitats, són un col·lectiu que estan patint especialment els efectes de la crisi des del punt de vista de l’accés al mercat de treball. Les estadístiques ens parlen del voltant d’un 60% d’atur en persones pertanyents a aquest col·lectiu.

Aquesta dura realitat es deu, fonamentalment a dues causes: en primer lloc, els propis col·lectius de persones discapacitades tendeixen a una certa reclusió i tancament en si mateixos, a l’entendre que la realitat és tan agressiva que no els permet la plena participació del món que la societat edifica diàriament.

I en segon lloc, aquest tancament provoca que la resta de la societat i en particular els diferents agents del mercat de treball no coneguin les possibilitats i potencial que efectivament tenen les persones amb diferents capacitats.

En efecte, aquestes persones, per la seva pròpia realitat presenten unes particularitats que les predisposen com a candidats atractius per a les empreses.

Una d’elles és la sobre motivació. Si l’activitat professional és un element molt important en la realització personal, ho és encara més en persones discapacitades, doncs l’autonomia personal i el desenvolupament de la seva persona en societat són objectius màxims en la seva vida.

L’altra és la tendència a l’especialització. Una persona amb una discapacitat pateix una sèrie de disfuncions. Per aquest motiu, sobre-desenvolupa les capacitats restants que no han estat afectades per la discapacitat. Un sobre-desenvolupament que es pot traduir en un perfil professional decantat a uns sectors i tasques determinats on el grau d’excel·lència pot ser molt important.

En aquest sentit, podem establir una triple distinció a partir de la discapacitat que pateix i la seva predisposició laboral a partir del seu perfil:

• Les persones amb discapacitats neurològiques són persones amb un hipersedentarisme. Aquesta realitat els permet desenvolupar una capacitat d’anàlisi i d’observació de la realitat molt interessant en contextos professionals de gestió de projectes, gestió d’equips i en funcions de mediació. Alhora, si es troben en entorns amigables, poden desenvolupar la seva intel·ligència emocional molt útil per a la comunicació interpersonal.

• Les persones amb discapacitat sensorial, desenvolupen una capacitat d’atenció i una sensibilitat molt notable, doncs la resta de sentits no afectats són els seus instruments de connexió amb l’entorn. 
• Sovint no ens adonem que els nostres sentits són uns agents distorsionadors molt potents. Les persones amb discapacitat sensorial tenen una major facilitat per la concentració, el que des d’un punt de vista professional les porta a ser més perfeccionistes.  Aquestes persones són especialment aptes per a les tasques que tenen relació amb l’atenció al client o en tasques de suport a la gestió de projectes.

• Finalment, les persones amb una discapacitat mental si bé tenen dificultat per dur a termes tasques on les capacitats intel·lectuals hi entrin en joc, tenen per altra banda una alta tolerància a les tasques rutinàries i repetitives. Els processos de fabricació de baixa o mitja complexitat i les tasques bàsiques de suport a la gestió són contextos professionals on poden projectar la seva alta concentració en la tasca encomanada i la seva tendència al perfeccionisme.

Així doncs, podem observar com les persones que tenen diferents capacitats, lluny de ser excloses del mercat de treball poden tenir avantatge comparatives nascudes precisament de la seva discapacitat.

En un entorn professional tan preocupat per a la millora de la productivitat i la innovació constant, les persones sobremotivades i amb una especialització adquirida són garantia d’èxit per a aquelles persones que les contractin.

Èric Llacuna
Expert en formacin ocupacional en l’àmbit del tercer sector i l’atenció a la dependència

Compartir/Desar